Pages Menu
Ronda de mort a Sinera

Ronda de mort a Sinera

L’obra està estructurada en breus quadres escènics independents: sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc, una versió reduïda i versificada de Primera història d’Esther, i diverses interpolacions poètiques (procedents sobretot de Les cançons d’Ariadna), algunes simplement recitades, altres acom­panyades d’una actuació mímica. No sols l’univers de Sinera (Arenys de Mar) queda ben representat amb personatges com la borratxa apedregada pels vailets del poble, el jove obrer víctima d’un accident laboral o una família de grans navegants en decadència; sinó també Lavínia (Barcelona), amb l’èxit social dels xarlatans doctrinaris i aduladors, i algun indret de l’estranger, com l’Alemanya nazi, amb la fredor d’una científica carregada de prejudicis i dogmatismes. Paper destacat com a presentadors o narradors dels episodis i com a recitadors dels poemes tenen l’Altíssim, l’Autor i Salom, tots tres alter ego de l’autor, però els principals mestres de cerimònies són Ariadna i Teseu, de manera que també aquesta obra vol ser un mostrari del laberint grotesc que és el món i la vida per a Espriu. S’obre i es clou amb dues escenes corals: la inicial, un laberint desordenat, i la final, una dansa o ronda, totes dues governades per la Mort, una dona de poble que, acompanyada pel drapaire Quel·la, fa, amb la seva presència permanent, de personatge aglutinador de tots els episodis i nivells d’acció. En la línia dels grans mestres de la direcció del segle XX, Salvat i Espriu van concebre una obra total en la qual es preveu l’ús de ciclorames, de projeccions cinematogràfiques i d’una complexa luminotècnia. Nombroses i llargues acotacions demanen una caracterització i una interpretació que alternen o combinen realisme amb expressionisme, naturalitat amb automatisme, hieratisme amb histrionisme. Obra traduïda a l’anglès, al castellà i a l’italià.